Introducció: ¿què és el paper abrasiu i perquè és tant important en la torneria de fusta?
En la torneria de fusta, el treball no s’acaba amb donar forma a una peça de fusta. El poliment i l’acabat superficial són etapes clau per aconseguir una peça estètica, ben acabada, suau al tacte, preparada per aplicar un acabat a la seva superfície i amb més durabilitat.
El paper de vidre, també conegut com a paper abrasiu, deu el seu nom al fet que, als segles XVIII i XIX, es fabricava enganxant pols de vidre sobre paper per polir superfícies. Tot i que aviat va ser substituït per minerals més resistents, com el corindó o el carbur de silici, l’expressió popular es va mantenir, i encara avui s’utilitza per designar el que tècnicament s’anomena paper abrasiu.
El paper abrasiu és una eina imprescindible. Tot i que sembli un recurs senzill, amaga darrere seu una gran varietat de materials abrasius, suports i formats que poden marcar la diferència entre un acabat amateur i un resultat professional.
Composició tècnica del paper abrasiu
Tot paper abrasiu es compon de tres elements estructurals, on cada un d’aquests elements determina la resistència, flexibilitat i eficiència del producte en processos de poliment i acabat de superfícies.
1. Suport (Backing)
El suport és la base sobre la qual s’adhereixen els grans abrasius i pot variar segons l’ús:
- Paper: lleuger, flexible i econòmic; ideal per a treballs manuals i acabats fins.
- Tela (cotó, polièster o mescla): ofereix més resistència mecànica i durabilitat, recomanada per a polit amb màquines.
- Fibra vulcanitzada o films sintètics: utilitzats en aplicacions industrials de gran exigència, aportant estabilitat dimensional i resistència a la calor.
2. Adhesiu (Bonding)
L’adhesiu fixa els grans abrasius al suport i garanteix la seva durabilitat. Normalment es fan servir dues capes:
- Primera capa (make coat): subjecta inicialment el gra.
- Segona capa (size coat): segella i protegeix el conjunt, augmentant la resistència al desgast.
Els adhesius més comuns són la cola animal, la resina natural o, en aplicacions modernes, les resines sintètiques (fenòliques), que resisteixen millor la calor i la pressió.
3. Gra abrasiu
És l’element actiu responsable del tall i del desgast controlat de la superfície. Els materials més utilitzats són:
- Òxid d’alumini: versàtil, resistent i d’ús general en fusta i metall.
- Carbur de silici: més dur i fràgil, ideal per a materials durs com vidre, pedra, ceràmica o plàstics.
- Zircó o ceràmica: amb alta capacitat d’auto esmolar-se, s’empren en aplicacions industrials de gran exigència.
4. Tipus de recobriment (Coating)
Els grans poden distribuir-se de dues maneres:
- Open coat (recobriment obert): deixa espais lliures entre partícules per reduir la saturació amb pols i residus.
- Closed coat (recobriment tancat): els grans cobreixen gairebé tota la superfície, aportant més agressivitat en l’eliminació de material.
Gràcies a aquesta combinació de suport, adhesiu i gra abrasiu, el paper de vidre s’adapta a múltiples aplicacions: des del desbast agressiu fins a l’acabat fi i poliment de precisió.
Classificació del gra abrasiu en paper de vidre
El gra abrasiu és el component actiu del paper de vidre i en determina la capacitat de tall i la qualitat de l’acabat superficial. Escollir el gra adequat és fonamental en treballs de torneria i poliment de fusta, ja que la mida de les partícules abrasives afecta directament tant la rapidesa d’arrencada de material com la suavitat del resultat final.
La classificació del gra abrasiu es basa en estàndards internacionals com la norma FEPA, la CAMI als Estats Units o l’escala JIS al Japó.
Sistemes de classificació del gra abrasiu
Sistema FEPA (P-grits)
El sistema més utilitzat en papers de vidre a Europa. Es representa amb la lletra “P” seguida d’un número (per exemple, P80o P240).
- Números baixos (P40–P80): grans més gruixuts (125–200 µm), ideals per a desbast i eliminació ràpida de material.
- Números alts (P220–P600 o més): grans fins (menys de 30 µm), utilitzats per a acabats delicats i poliment de fusta.
Sistema CAMI
Aquest sistema, habitual als Estats Units, és similar al FEPA però sense la lletra “P”. Tot i que la correspondència és propera, els valors no sempre són exactament equivalents, cosa que cal tenir en compte a l’hora de comparar papers abrasius.
Sistema JIS
Molt utilitzat al Japó, sobretot en papers de vidre destinats a metall i electrònica. Ofereix classificacions extremadament fines, arribant fins a gra 8000 o superior, ideals per a poliment de superfícies de precisió.
¿Com influeix la mida del gra abrasiu?
La granulometria del paper abrasiu determina com afecta la mida del gra al treball amb fusta. Els gra grossos arranquen material ràpidament i són ideals per a les fases inicials, però desgasten el paper més de pressa i deixen superfícies aspres. Els gra mitjans ofereixen un equilibri entre eficàcia i suavitat, sent perfectes per a treballs generals de fusteria. Els gra fins proporcionen un acabat polit i uniforme, essencial abans d’aplicar vernissos, olis o pintures, tot i que són més delicats i poden embussar-se amb pols o resines.
La granulometria es mesura pel diàmetre de les partícules, normalment en micròmetres, i s’indica amb un número: com més gran el número, més fi el gra. Triar la mida del gra adequada segons el tipus de fusta i la fase del procés és clau per aconseguir un acabat òptim i per maximitzar la durabilitat del paper de vidre.
La mida del gra del paper abrasiu afecta directament tres aspectes fonamentals:
Durabilitat del paper de vidre → els grans grossos es desgasten més ràpid però resisteixen millor la saturació de pols.
Velocitat d’arrencada de material → més ràpida amb grans gruixuts.
Qualitat de l’acabat superficial → més suau i uniforme amb grans fins.
👉 Consell de taller: avançar sempre de forma progressiva. Saltar d’un P80 a un P240 pot deixar ratllades visibles difícils de corregir.
Tipus de suport del paper abrasiu: flexibilitat, resistència i rendiment
El paper abrasiu és molt més que una simple eina per ratllar o polir superfícies. La seva eficàcia depèn en gran mesura del tipus de suport sobre el qual es fixen els grans abrasius. Aquest suport pot ser des d’un paper lleuger i flexible, ideal per treballs delicats, fins a una tela més resistent i robusta, pensada per a usos intensius. La tria del suport adequat condiciona la resistència, la flexibilitat i la durabilitat del paper abrasiu, així com la seva adaptabilitat a diferents materials i superfícies.
Escollir el suport correcte és fonamental per assegurar la comoditat de treball, la precisió del poliment i un acabat perfecte de les superfícies tractades. Comprendre les característiques dels diferents tipus de suport permet apreciar millor la complexitat d’aquest material aparentment senzill i entendre per què la seva selecció influeix directament en el rendiment i la versatilitat del paper abrasiu en aplicacions professionals i domèstiques.
👉 Per la torneria manual, els suports flexibles (cotó o paper lleuger) són els més utilitzats, ja que s’adapten millor a corbes exigents i perfils complexos.
Formats comercials del paper abrasiu
El paper abrasiu es ven en diferents formats per adaptar-se a cada procés:
Esponges i blocs abrasius: ideals per a zones irregulars i acabats suaus.
Fulls: fàcils de tallar a mida.
Rotlles: molt utilitzats en torneria, versàtils i pràctics.
Discos abrasius: amb o sense velcro, per a polit amb màquina.
Bandes: per a màquines de polit continu.
Procediment correcte de poliment de fusta amb paper abrasiu
- Velocitat del torn: mantenir entre 600–1400 rpm per evitar cremades (valors orientatius)
- Seqüència de gra: començar amb P80–P100 i avançar cap a P150–P320.
- Pressió adequada: moderada i uniforme; és el gra qui fa la feina.
- Moviment constant: el polit necessita un moviment constant del paper per evitar ratllades en la superfície de la peça de fusta o la seva deformació per desgast.
Factors que condicionen el desgast del paper abrasiu
1. Factor de fricció
La fricció és el mecanisme principal de desgast, ja que és la força que actua entre els grans abrasius i la superfície de la peça. Quan la fricció és massa intensa, es genera calor i es produeix una pèrdua accelerada de gra. Una fricció ben controlada, en canvi, permet un tall eficient sense deteriorar ràpidament el suport.
2. Factor de temperatura
La temperatura augmenta directament amb la fricció i la velocitat. Un excés d’escalfor pot desenganxar els grans abrasius de la base, cremar la fusta i fer inservible el paper abrasiu. Per això, és preferible treballar amb passades curtes i permetre intervals de refredament, o bé utilitzar papers abrasius amb tractaments resistents a la calor.
3. Factor d’humitat de la fusta
La humitat de la fusta té un paper clau en el desgast. Una fusta massa humida tendeix a saturar el paper, ja que la pols es compacta i obtura els espais entre els grans abrasius, reduint-ne la capacitat de tall. Per contra, una fusta molt seca pot ser més dura i abrasiva que el propi paper abrasiu.
4. Pressió
La pressió aplicada durant el poliment és un dels factors més crítics. Una pressió excessiva trenca els grans abrasius i desgasta prematurament el suport, mentre que una pressió massa baixa només acaricia la superfície i no resulta eficient. La clau és mantenir una pressió constant i moderada, que permeti un tall regular sense malmetre l’abrasiu.
5. Velocitat de gir del torn
La velocitat de rotació del torn determina la rapidesa de contacte entre l’abrasiu i la superfície. Si és massa alta, es genera un excés de calor i desgast, amb risc de cremades sobre la peça. Si és massa baixa, el treball esdevé lent i poc efectiu. Ajustar correctament les revolucions per minut (RPM) segons el tipus de fusta i la granulometria del paper abrasiu és essencial per optimitzar-ne el seu rendiment.
6. Tipus de fusta
El tipus de fusta també condiciona el desgast. Les fustes dures (freixe, alzina, auró) desgasten més ràpidament el paper abrasiu per la seva resistència mecànica, mentre que les fustes toves (pi, pollancre, plataner) poden embussar el paper amb resines i pols enganxosa. Per això és fonamental adaptar el gra, suport i recobriment del paper de vidre segons el tipus de fusta per allargar-ne la durada i millorar l’eficiència del poliment.
Bones pràctiques i seguretat en el poliment
- No utilitzar guants: risc d’enganxar-se al torn.
- Protecció respiratòria i ventilació: la pols de fusta i abrasiu és nociva.
- Fer pauses curtes: per evitar sobreescalfament de la fusta i del paper.
- Evitar fusta humida o vernís fresc: embussen ràpidament el paper.
Aplicacions avançades i alternatives al paper de vidre
- Abrasió amb aigua: amb paper resistent a l’aigua, ideal per a acabats extrafins i entre capes de vernís.
- Pastes abrasius amb draps o esponjes: per a micro-poliment i peces decoratives.
- Abrasius alternatius: com discos de microfibra o òxid de ceri per a acabats especials.
Preguntes freqüents (FAQ)
1. Quin paper abrasiu és millor per polir fusta?
Un dels papers més recomanats és el d’òxid d’alumini. Comença amb un gra mitjà (P80–P100) i finalitza amb gra fi (P240–P320).
2. Quin és el millor format de paper abrasiu en torneria?
Els rotlles i fulls flexibles són els més versàtils per a torneria manual.
3. És el mateix paper de vidre i paper abrasiu?
Sí. “Paper de vidre” és el nom popular, mentre que “paper abrasiu” és el terme tècnic.
4. Com allargar la vida útil del paper abrasiu?
Treballant amb velocitat moderada, pressió controlada i evitar sobre escalfaments del paper i de la peça de fusta.
Conclusió
El paper abrasiu és molt més que un consumible bàsic: és una eina de precisió en el poliment de fusta. La seva correcta selecció (gra, suport i format) i un ús adequat marquen la diferència en la qualitat de la peça acabada.
Un torner expert no només sap treballar amb les seves eines manuals, sinó que també domina el poliment amb paper abrasiu, aconseguint acabats suaus, duradors i professionals.