Els tanins de la fusta és un compost poli fenòlic clau per entendre la durabilitat i les propietats naturals de moltes espècies forestals. En aquest article tècnic, descobrirem què son els tanins de la fusta, com afecta la fusta seca i verda, i quines són les seves implicacions en tractaments industrials i usos tradicionals, inclòs l’ús de la fusta per tornejar, on la qualitat i resistència de la fusta són fonamentals. Tant si treballes amb fusta o tens interès en la seva química, aquí trobaràs informació precisa i sobre els tanins i la seva importància en diferents sectors.
Què són els tanins i compostos fenòlics a la fusta?
Els tanins, també coneguts com a àcids tànnics, són compostos fenòlics presents en la fusta que tenen una gran capacitat per formar complexes amb proteïnes, metalls i altres molècules. Aquesta reactivitat fa que els tanins siguin elements essencials per a la durabilitat natural de la fusta i tinguin múltiples aplicacions tècniques i industrials.
Principalment es classifiquen en:
- Tanins hidrolitzables, derivades d’àcids fenòlics com l’àcid gàl·lic.
- Tanins condensades, formades per flavonoides units, que són les més comunes en la fusta.
Els compostos fenòlics en general inclouen altres elements com la lignina i flavonoides, tots ells responsables de propietats com l’anti oxidació i la resistència biològica de la fusta
Funcions naturals dels tanins a la fusta
Els tanins exerceixen funcions biològiques clau per la protecció de l’arbre, com ara:
- Protecció antimicrobiana i antifúngica contra fongs xilòfags i bacteris.
- Repel·lència de plagues i herbívors gràcies al seu sabor amarg i toxicitat relativa.
- Conservació interna que reforça la resistència de la fusta a la degradació biològica.
Per això, espècies com el roure, el castanyer o l’acàcia, riques en tanins, presenten una alta durabilitat natural.

El nivell de tanins segons la humitat de la fusta
El contingut i la quantitat total de taní en la fusta no varia gaire entre la fusta verda (humida) i la seca, ja que els tanins no són volàtils i no s’evaporen amb l’aigua. No obstant això, la humitat afecta la disponibilitat i reactivitat química del taní:
L’assecat a altes temperatures pot modificar químicament els tanins, afectant el color i la reactivitat, un factor clau a tenir en compte en el tractament tècnic de la fusta.
En fusta humida, els tanins són més mòbils i poden migrar amb facilitat, augmentant la seva capacitat de reaccionar amb metalls i altres substàncies.
En fusta seca, els tanins queden més immobilitzades, reduint les reaccions superficials com la formació de taques fosques per oxidació.

Interacció amb la pell en la manipulació de fustes
Els tanins, tenen una elevada afinitat química per les proteïnes, especialment el col·lagen, que és el principal component estructural de la pell humana. Aquesta interacció es basa en l’enllaç i precipitació de les proteïnes per part dels tanins, un procés similar al curtit de pells en la indústria del cuir.
Quan es manipula fusta amb un alt contingut en tanins, com per exemple en treballs de torneria, aquests poden transferir-se a la superfície cutània i formar complexos estables amb les proteïnes de la pell, provocant una pigmentació fosca i temporal. Aquest fenomen és indicatiu de la presència activa de tanins i pot ser un signe de la seva concentració i reactivitat química a la fusta manipulada.
A més de la tinció, aquest contacte pot provocar irritacions cutànies en individus amb sensibilitat específica, per la naturalesa astringent i potencialment sensibilitzant dels tanins. Per aquest motiu, es recomana la utilització de guants de protecció en processos industrials i artesanals amb fustes tànniques, com el roure o el castanyer, per minimitzar l’exposició cutània i preservar la integritat de la pell.
Repercussions tècniques dels tanins en la fusta
La presència de tanins té un impacte directe en l’ús industrial i artesanal de la fusta:
1. Coloració i acabats
Els tanins poden reaccionar amb metalls com el ferro, provocant taques fosques. Aquest efecte pot afectar especialment la fusta per tornejar, ja que la qualitat visual és molt important en peces tornejades, on les taques o canvis de color poden ser més visibles. Per conèixer més sobre els diferents tipus de fusta per tornejar i triar la millor per als teus projectes, pots visitar aquest article sobre les 7 principals fustes per als amants de la torneria.

2. Adhesius i coles
Els tanins poden interferir amb adhesius sintètics, especialment en fustes no tractades correctament, afectant la unió en laminats o contraplacats.
3. Tractaments químics
La reactivitat dels tanins pot disminuir l’eficàcia de tractaments preservadors o ignífugs, dificultant la penetració i adhesió dels productes químics.
4. Usos tradicionals i industrials
Històricament, la fusta rica en tanins s’ha utilitzat per al curtit de pells i, actualment, els tanins s’extrauen per usos farmacèutics, cosmètics i en la indústria vinícola.
Conclusions
Els tanins son un compost biodegradable i no tòxic, amb un potencial creixent en aplicacions ecològiques. S’estan desenvolupant resines naturals, adhesius ecològics i protectors de fusta sostenibles que incorporen tanins per substituir biocides sintètics.
El taní de la fusta és un element fonamental que influeix en les propietats naturals, la durabilitat i el comportament de la fusta davant tractaments i usos industrials. En especial, quan es treballa amb fusta per tornejar, comprendre la reactivitat i el comportament dels tanins, especialment en funció de la humitat i l’assecat, és clau per optimitzar els processos tècnics i aconseguir peces tornejades amb acabats superiors i més duradors.